Saltar a continguts

Associació Fènix

Navegació

Menú principal

RSSNotícies sobre el càncer

14/11/2013
Descriuen la funció de dues molècules implicades en la metàstasi del càncer

Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona han descrit la nova funció de dues molècules implicades en la metàstasi del càncer, el perfil fa albergar l'esperança que puguin esdevenir dianes terapèutiques per tractar diversos tipus de càncer, ha informat el centre en un comunicat.

Imatge de complement Ampliar imatge

La nova funció s'ha trobat en dues molècules "clau en la progressió de tumors", com és el factor de transcripció Snail1 i l'enzim LOXL2, fonamentals en el procés pel qual les cèl·lules tumorals es mouen i arriben fins altres teixits - la anomenada transcripció epiteli mesènquima -, almenys en els casos de càncer de mama, laringe, pulmó i pell.

L'estudi, que publica la revista 'Molecular Cell', ratifica que les funcions del genoma van molt més enllà d'una simple seqüència d'ADN, i per tant és imprescindible desentranyar els diferents nivells de regulació genètica per curar completament el càncer.

En el cas del transcriptor Snail1, els investigadors del IMIM han estudiat el seu rol en cèl·lules de ratolí, i han comprovat com no regula correctament l'expressió dels gens. La transcripció epiteli mesènquima consisteix en la conversió de les cèl·lules epitelials en les anomenades cèl·lules mesenquimals, un procés en el qual les cèl·lules adquireixen noves característiques per migrar, resistir a la mort cel·lular programada i regenerar fins envair els teixits veïnals. "Quan aquest procés té lloc a les cèl·lules epitelials del tumor, les cèl·lules mesenquimals resultants poden migrar generant metàstasi", ha assenyalat la coordinadora del grup del IMIM que ha realitzat la troballa, Sandra Peiró.

Els investigadors han descrit també com és a través de l'enzim LOXL2 que el factor Snail1 actua com a "arquitecte" de la reestructuració, pel que qualsevol mecanisme que aconseguís bloquejar serviria per evitar la metàstasi.

"L'aplicabilitat del nostre treball no és immediata, però el fet que la LOXL2 sigui clau en aquest procés i que sigui un enzim, el converteix en una molècula candidata a ser una bona diana terapèutica", ha afegit Peiró, atès que la seva activitat podria ser fàcilment inhibida amb els fàrmacs adequats.

Enllaç:  Europapress.es 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Solsona
© Associació Fènix - d’ajuda i suport contra el càncer - 25280 - Solsona - entitat declarada d'utilitat pública - fenixsolsones@gmail.com